dimecres, 24 d’octubre del 2012

Google Data Center

Ara la empresa Google ens permet veure un dels seu Data Center. Aquest està situat a Lenoir, Carolina del Nort. Aquest data center ha estat restringit al públic de manera exhaustiva  com si de un lloc ultra secret és tractés.
Però ara, farà uns dies, el mateix Google ha obert les portés públicament. Tan públic que pots visitar el lloc des de casa teva.  Per fer-ho, han creat una pàgina web on pots veure diferents imatges del lloc, on a sobre, han penjat informació de la imatge.

A més, utilitzant la seva eina anomenada Street View, també pots visitar les instal·lacions, com si estiguessis al lloc en primera persona.

Aquest data centers s'encarreguen de sostenir  tot el flux i informació de internet que gestiona la empresa. Per aquestes persones més curioses que vulguin veure aquestes instal·lacions, podran observar  la impressionant tecnologia, i de la gran magnitud que requereixen aquestes.

Al youtube també han penjat un vídeo explicatiu:




Aquí teniu la web on visitar la galeria de fotos:

http://www.google.com/about/datacenters/gallery/#/

I aquí serià un bon punt per començar amb el Street View:

Street View

Espero que gaudiu com he fet jo.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Matrícula a la Universitat: més complicat matricular-se que aprovar la carrera!

Aquest any tots els estudiants, sobretot els pares d'aquests, estan quasi calbs d'estirar-se els cabells.
A més, es podria descriure aquest any de matriculació amb la paraula caos. Ha estat un descontrol alhora de fer la matrícula, ja que s'han donat molts canvis en aquesta.

El canvi, més important i més destacat, ha estat el canvi a la hora del pagament, i de l'augment de preus. Com tots ja sabem aquest any, el preu de la matrícula variarà en funció de la renta familiar de cadascú. És a dir, com més alta sigui la teva renda, més pagaràs i viceversa.
El problema és que això no es farà automàticament, sino que primer tothom tindrà que pagar la matrícula amb el preu més alt, és a dir com si tinguéssim tots un llindar superior.

El procediment, grosso modo, seria pagar el màxim, i després si tens un llindar de renda inferior al màxim et tornaran els diners. També existeix l'opció de demanar el pagament fraccionat, i els descomptes s'aplicarien als següents pagaments, fet que faria innecessari que se't retornessin els diners, ja que no hauries pagat de més.

Aquí podeu quins punts de tall han escollit per fer els llindars:





Per informació més complerta s'ha creat la següent web, on s'explica com s'han de realitzar tots els pasos, on trobareu els preus del crèdit depenent del llindar, les opcions de beca que tens depenent del llindar ... :


Bé aquests canvis, tot i que vagin en funció de la renda, han incrementat els preus de les matricules per a tots els estudiants. Però això no acaba aquí.

Tots recordem que fa pocs anys, es va dur a terme un canvi de pla d'estudis, on les carreres d'Espanya van canviar, i van passar a ser totes de quatre anys, i a dir-se Graus. Aquest nou pla d'estudis és el conegut com Bolonya.

Primer m'agradaria explicar una mica la situació dels estudiants que estaven cursant el pla antic, i que per exemple el van començar l'any anterior a l'inici del pla d'extinció d'aquest. Aquests estudiants, jo m'incloc, tenien la dificultat extra de portar les assignatures al dia, ja que molt de prop els perseguia el pla de Bolonya, que suposava l'extinció de les assignatures. És a dir, per exemple a la URV que és el cas que jo conec, ens van donar tres anys de marge, és a dir, una assignatura la podies suspendre tres cops, però cal dir, que el tercer any ja no hi havia classes i solament tenies dret a examen. Si no superaves alguna assignatura en aquest periòde, t'era impossible obtenir el títol i per tant, et veies obligat a passar-te al nou pla d'estudis. 

Aquestes circumstancies,  han portat a molts estudiants que en els darrers anys canviessin al nou pla d'estudis. Però per exemple amb Enginyeria, sempre quedava el dubte de, segur que tindria el mateix valor un títol que un altre??  Si faig un Grau, sere un Graduat i no un Enginyer... etc. 
Aquestes preguntes, que ningú sabia respondre, han fet que molta gent  no vulgues passar-se al nou pla d'estudis. El meu cas ha estat diferent, ja que jo no em volia quedar amb una Enginyeria Tècnica a soles, sino que m'hagués agradat fer una Enginyeria Superior, el problema és que quan jo acabés la Tècnica, la Superior ja no existirà.

Totes aquestes preguntes, incerteses, i la impossibilitat de continuar amb els estudis, han generat diferents tipus de pensaments, i diferents solucions. Distingirem tres casos, que són els que conec, els quals han optat els estudiants.

El primer cas, seria l'adaptació al Grau. Adaptació al Grau, significa no acabar la carrera que estàs cursant i decidir passar-te a Grau. Aquesta opció, és la més econòmica per poder fer el Grau. Això suposa convalidar totes les assignatures ja cursades gratuïtament, oblidar-te dels estudis que estaves cursant, perquè després ja ets un alumne de Grau.

El segon cas, és la de continuar cursant la carrera que feies, i a més cursar a la vegada el Grau. Aquesta opció te l'avantatge que surts amb dos titulacions. Tan la del pla antic, com la del pla nou. La problemàtica d'aquesta opció es troba en la part econòmica. Ja que el Grau constarà com una segona carrera, i tots aquest crèdits que en el primer cas s'han convalidat gratuïtament, en aquest cas s'han de pagar. A més, no estic molt al cas, però s'ha de pagar algun tipus de recàrrec, ja que consta com a segona carrera, i no pots optar a cap beca de l'Estat, ja que l'Estat sol dóna beca per a una carrera. Aquesta opció ens pot sortir molt cara!

La tercera opció serià oblidar-se del pla nou, sempre i quan ho aprovis tot, i acabar la titulació del pla antic. Però després d'acabar, sol et queda o fer un Grau, on et trobaràs amb la mateixa problemàtica econòmica que al segon cas, o fer un Màster.

Aquestes opcions no son ni més bones ni més dolentes, cadascú s'ha decantat o es decantarà per una d'aquestes, i ningú encara sap qui haurà fet la millor elecció.

Jo volia mostrar la gran preocupació que tenen ara els alumnes, i la gran decisió que han de prendre, tot i que aquesta és una mica a cegues. I com tots sabem l'augment de preus no ha ajudat molt.

Aquesta setmana jo he tingut que cursa els tràmits necessaris per fer la primera opció, i jo em pensava que ja ho entenia tot, i que ho tenia tot aclarit, però amics meus, els serveis administratius de la URV són un desastre. He tingut que anar fins a 9 cops a Secretaria, a veure el cap de Secretaria, a preguntar al responsable del ensenyament de Grau... i encara és ara que em penso que no ho tinc del tot clar, i el més preocupant, es que ells tampoc ho tenen molt clar...

El procés per convalidar les assignatures ha estat un malson, i gràcies a la meva insistència i a la dels meus companys, em aconseguit que finalment ens facin les coses com toquen. Però penso en aquella gent més feliç, que probablement no s'ha anat a queixar tant com nosaltres, i segurament ningú els hi ho solucionarà, tot i que ells han fet les coses com toquen...

Estic una mica indignat en tot aquest aspecte, i a sobre un cop tot solucionat et trobés un preu de matriculació que et fa agafar ganes de plorar i deixar els estudis. Ja us contaré a Setembre com s'ha solucionat això de pagar depenent de la renda.


Dir que tot el que he parlat, ho he fet seguint lo que està passant a la ETSE de la URV, podria ser que no funciones de la mateixa manera en altres llocs.

Per finalitzar, m'agradaria deixar una pregunta a l'aire:

Creieu que finalment, quan anem a comprar un cafè, ens cobraran un preu o un altre depenent de la nostra renda familiar? 


Espero que no s'hagi fet molt llarg aquest comentari, però he arribat bastant indignat a casa després de tots aquests malsons viscuts a la Universitat.



dimarts, 17 de juliol del 2012

Passarel·la del pont de la presa de Flix

En aquests dies s'han estat fent obres al pont de la presa de Flix. Aquestes obres han consistit en construir una passarel·la per als vianants que vulguin creuar el pont caminant.

L'estat anterior del pont, disposava d'un espai pels usuaris que el desitjaven creuar caminant, però aquest era estret i perillós. Aquest gairebé no tenia cap protecció per als vianants, envers als automòbils que circulaven per la carretera. A més, penso que travessar aquest pont amb bicicleta, suposava un gran perill, i com tots sabem era habitual fer-ho, per poder anar a visitar la reserva natural de Sebes. 

Bé, doncs ja farà un temps van començar aquestes obres, i van suposar el bloqueig d'un dels dos carrils que conté el pont. Lògicament, va ser necessària la instal·lació d'un semàfor per controlar el transit ambdós sentits per un mateix carril. 

Jo utilitzo aquesta travessia habitualment, i durant aquestes obres m'ha suposat un perill utilitzar-la. Dos de cada tres cops que he passat per allà amb el cotxe, algun usuari del sentit contrari s'ha saltat el semàfor, ja sigui voluntàriament o per causa de no haver-lo vist. Conseqüentment si el primer se'l salta, els següents van darrere...

Trobo que aquestes obres han suposat un gran risc, però tots pensem que aquest risc està justificat per uns bons resultats en un futur proper. Tot i això, l'altre dia observant les obres vaig veure els, ja famosos, 16 bancs metàl·lics que s'han ficat en aquesta passarel·la.

Aquests bancs, ja oxidats, amb quin objectiu s'han instal·lat?
Bé, jo he pensat diverses possibilitats de persones que podrien utilitzar aquests bancs en un futur:

  • La gent gran que va a comprar al Bonpreu, poder descansar quan tornin caminant amb la compra
  • Gent que va expressament a seure als bancs.
  • Gent que va a seure als bancs, pel simple fet que la gent del poble ha dit que no s'utilitzaran els bancs.
  • Els treballadors del polígon la Devesa, demanaran un cafè per prendre, i se'l beuran als bancs del pont.
  • La joventut canviarà els bancs del antic passeig pels bancs del pont de la presa
  • ...
Segurament vosaltres també haureu extret les vostres conclusions, i els usos futurs d'aquests bancs.
Reflexionant, vaig arribar a la conclusió que l'ús, pel qual es podria a pensar que és una mica lògic aquestes instal·lacions, serià el primer descrit anteriorment. La gent gran, o no tan gran que va a fer la compra caminant al Bonpreu, però si et pares a pensar, voleu dir que hi ha molta gent que va expressament a comprar al Bonpreu caminant, a més a més gent gran??

Tot i així, m'agradaria remarcar que és la meva opinió, i això no vol dir que no estiguin ben fetes aquestes instal·lacions ni molt menys.
Però l'únic que veig que podran arribar a fer aquests bancs és bloquejar el pas, fent més estreta la passarel·la, que recordo que volien eixamplar, i a més fer el pas més segur. Sense els bancs, serià més fàcil passar-hi amb multitud, inclús creuar-te amb algun que altre ciclista...

Esta clar, que sembla ser que tinc una opinió contraria en la instal·lació d'aquest bancs, però realment no és del tot certa aquesta afirmació, sinó,  que després de donar-li voltes i més voltes soc incapaç de trobar un motiu per la col·locació d'aquest bancs en aquest lloc, i per tant una inversió inútil.

Espero equivocar-me, i que finalment aquests bancs resultin d'allò més aprofitats, i puguem gaudir-los i cridar als quatre vents "QUINA XULADA DE BANCS QUE TENIM!!!!!!"

VISITANTS